Benvolguts amics i amigues: Després de l'èxit obtingut pel que fa als comentaris i al nombre de votants sobre el passat article, hem decidit de publicar un altre amb el mateix objectiu. Ara volem fer una reflexió sobre el comportament de la gent anarquista i dels que s'autodeclaren "ciutadans del món".
Aquelles persones que em coneixen saben perfectament que jo, com de costum, sempre vaig carregat d'una estelada independentista a qualsevol concert alternatiu. Ja siga de música catalana o d'altres llengües. Tot i que els concerts siguen alternatius, el fet de portar una estelada penjada a l'esquena comporta un greu perill: pots ser amenaçat, insultat i, fins i tot, colpejat per gent anarquista i ciutadana del món.
Queda clar que aquests col·lectius no volen ni en pintura veure cap bandera. Ara bé, les explicacions de rebuig que donen no són exactament iguals (o, com a mínim, des del primer punt de vista no ho semblen): D'aquesta manera, els anarkistes pensen directament que el fet de portar una bandera, siga del color que siga i del país que siga, és un acte feixista. En canvi, els ciutadans del món pensen que són més il·lustrats i, per tant, argumenten més: diuen que les banderes representen països, cada país té una frontera i el que fan les fronteres no és altra cosa que separar els pobles. Aleshores, arriben a la conclusió que no hauria d'haver països en el món. El món sencer (entregue) seria l'únic país, ja que les persones no haurien d'estar separades ni per motius ètnics, ni culturals, ni religiosos, ni polítics, etc.
Per altre costat, la reacció dels anarkistes davant la senyera sempre és violenta. Tanmateix, "els ciutadans del món" intenten raonar mitjançant el diàleg (fet que agraisc). Ara bé, la majoria de consideracions que fan són normalment en castellà. La majoria d'anarquistes i de ciutadans del món que viuen amb nosaltres no fan cap esforç d'utilitzar l'idioma genuí oprimit. Fins i tot condemnen a la gent que el defensa.
A partir d'aquestes descripcions, esteu a favor de viure en un món sense països? Considereu que el fet de portar banderes és un acte feixista?Trobeu normal que els anarkistes castellans que viuen amb nosaltres no facen cap esforç en fer servir la nostra llengua?
Espere que aquest article siga motiu de reflexió personal vostre, que siga comentat en cafeteries o altres llocs (no tenen perquè ser d'oci) i que em feu passar les vostres consideracions al meu blog, de la mateixa manera que ho vau fer de l'anterior. Gràcies una vegada més pel vostre interés en què aquest projecte continue endavant. Abraçades fortes des de la frontera sud.
dimarts, 12 de febrer del 2008
dilluns, 4 de febrer del 2008
Els llatino-americans al País Valencià
Estimats amics. La primera reflexió d'aquesta pàgina que vull donar a conéixer tracta sobre les meues relacions personals amb la gent llatino-americana que viu al País Valencià. N'he tingut moltes, però en vull destacar dues:
Totes dues van ser amb cubans. La primera fa referència a un metge de Torrevella que em va posar 10 punts en un dit perquè me l'havia tallat quan treballava en el Carrefour. El metge em va explicar que la primera volta que vingué a Alacant, quan anava per la carretera, va veure una indicació en bilingüe que posava Alicante / Alacant. Ell em confessà que pensava que hi havia dues ciutats juntes, en comptes d ela mateixa.
La segona experiència va ser amb una família de cubans que treballava en un forn de pa. Jo també hi era. Em van explicar que eren capitalistes i que estaven en "Espanya" d'exili del règim de Fidel Castro. Com a bons capitalistes, odiaven la nostra cultura i la nostra llengua. No acceptaven que jo els parlara en valencià.
Amics/es. Penseu que la gent de llatinoamèrica ens ajudarà algun dia en la lluita independentista????
com els hauríem de tractar????
en realitat són enemics nostres????
ens odien a cosa feta o és fruit de la ignorància????
Que en penseu????
Totes dues van ser amb cubans. La primera fa referència a un metge de Torrevella que em va posar 10 punts en un dit perquè me l'havia tallat quan treballava en el Carrefour. El metge em va explicar que la primera volta que vingué a Alacant, quan anava per la carretera, va veure una indicació en bilingüe que posava Alicante / Alacant. Ell em confessà que pensava que hi havia dues ciutats juntes, en comptes d ela mateixa.
La segona experiència va ser amb una família de cubans que treballava en un forn de pa. Jo també hi era. Em van explicar que eren capitalistes i que estaven en "Espanya" d'exili del règim de Fidel Castro. Com a bons capitalistes, odiaven la nostra cultura i la nostra llengua. No acceptaven que jo els parlara en valencià.
Amics/es. Penseu que la gent de llatinoamèrica ens ajudarà algun dia en la lluita independentista????
com els hauríem de tractar????
en realitat són enemics nostres????
ens odien a cosa feta o és fruit de la ignorància????
Que en penseu????
Inauguració del club de fans de l'Homenet de Guardamar
Subscriure's a:
Missatges (Atom)