Estimats amics. La primera reflexió d'aquesta pàgina que vull donar a conéixer tracta sobre les meues relacions personals amb la gent llatino-americana que viu al País Valencià. N'he tingut moltes, però en vull destacar dues:
Totes dues van ser amb cubans. La primera fa referència a un metge de Torrevella que em va posar 10 punts en un dit perquè me l'havia tallat quan treballava en el Carrefour. El metge em va explicar que la primera volta que vingué a Alacant, quan anava per la carretera, va veure una indicació en bilingüe que posava Alicante / Alacant. Ell em confessà que pensava que hi havia dues ciutats juntes, en comptes d ela mateixa.
La segona experiència va ser amb una família de cubans que treballava en un forn de pa. Jo també hi era. Em van explicar que eren capitalistes i que estaven en "Espanya" d'exili del règim de Fidel Castro. Com a bons capitalistes, odiaven la nostra cultura i la nostra llengua. No acceptaven que jo els parlara en valencià.
Amics/es. Penseu que la gent de llatinoamèrica ens ajudarà algun dia en la lluita independentista????
com els hauríem de tractar????
en realitat són enemics nostres????
ens odien a cosa feta o és fruit de la ignorància????
Que en penseu????
dilluns, 4 de febrer del 2008
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
7 comentaris:
Be Josep sobre el tema que estàs tractant no se que dir-te...em pareix molt fort que els del forn de pà et digueren això però esque el que més em fot és que als catalans o valencians, el mateixem dona, del País Valencià ens afecte generalment tan poc aquest tema, i no solament el dels llatino-americans sinò el del poc respecte que ens té la gent a la nostra cultura i el nostre idioma. Al País Basc, per exemple, si diuen això tindrien molts més problemes dels que tenen ací, que no tenen ni la resposta d'una mala cara per la gran majoria de la gent. L'auto-odi que patim al País Valencià ajuda a que aquesta gent no senta cap tipus de vergonya ni de respecte per la nostra cultura i ahi és on està el greu problema. O tu te'n aniries a Fança a dir lo que odies la seva cultura i lo lleig que es el francés??de cap de les maneres, i potser odies la seva cultura i la seva llengua però no aniràs allí a dir-los-ho a ells. El problema no és dels que ens dieuen de tot sino de nosaltres que ho consentim. Almenys aquesta és la meva opinió. Bé, no nosaltres en particular sinò la societat d'aquet q
país. ¿Qué opineu? Petons guardamarenc!!!!*Nindë*(facilmeeeen):P
De quant en quant bastó
Es molt fort que al teu poble et diguen com has de parlar i que no pots utilitzar la teua llengua. Quanta raó tens homenet, a partir d'ara em dirigire a tot el món en valencià. siga negre blanc, xino, castella , gallec que mossarab (Fa unes setmanes ja tinguerem una petita discurssió amb un puto Euskaldun del psoe )
SEMPRE PARLEM i PARLAREM VALENCIÀ!!!! :)
És una bona reflexió però la resposta al problema nacional es diu Jaume Català i Guardiola, Rebequeta, que unirà els llatinoamericans als Països Catalans a través del cristianisme acèrrim!
ieeeeeeeeeeeeeeeee
eixe homenet!!!
parlem valencià!!! (el català de tots)!
El meu cosí és dominicà i porta tota al vida vivint en monòver amb els meus tios que parlen valencià els dos, bueno ma tia és de caudet i el meu tio de Aragó però son molt possats al tema i a mi sempre m´han parlat.
Bueno ell,no el parla,jo li´l parle de vegades però no agafa costum, això sí l´enten i l´escriu perfectament.
Salutacions família!!!
Donada ja per sentenciada l'enquesta, m'agradaria donar a conéixer la meua opinió i interpretació sobre els resultats següents:
El 37% dels votants pensa que els kinkis del País Valencià ens ajudaran amb la lluita independentista. El 25% pensa tot el contrari i el 31% no s'ha plantejat mai esta pregunta.
A partir d'això, confesse que el resultat que més m'impacta és el 31% que no s'ha preguntat mai un tema tan viu en la nostra terra com el comportament dels kinkis i les possibles relacions amb la gent independentista. Quant al 37% que pensa que ens ajudaran, considere que potser algun vot puga haver sigut víctima de l'empenta humorística. Per a mi, l'opció mes coherent seria la segona (que no ens ajudarien) que només ha obtingut un 25%.
En consideració a les respostes, valore molt el fet que m'hàgeu posat les vostres experiències personals amb la gent de llatino-amèrica. En certa mesura, confesseu majoritàriament que no s'hi integrarien. Tanmateix, també heu explicat que bona part de la culpa la té la política de la nostra terra que margina la nostra llengua i cultura. Aleshores, els nouvinguts no necessiten la nostra llengua per tal d'integrar-se.
Sé ben bé que es poden fer moltíssimes més valoracions sobre la informació que tinc (que no és poca)gràcies a vosaltres. Però com que no vull ser qualificat com a "ratllat", ho deixe així.
Moltes gràcies una vegada més per les vostres consideracions. No seria possible aquesta pàgina sense vosaltres. Fins una altra. Una abraçada des de l'aduana catalana meridional.
Publica un comentari a l'entrada